dilluns, 7 de novembre del 2011

Assimetria de la matèria gris neandertal

En aquest post, la paraula clau serà "Assimetria". Podria semblar una paraula freda, avorrida, abstracta, poc quotidiana, matemàtica, imprecisa, però és la que ha escollit l'equip d'Antonio Rosas per definir el cervell neandertal.



Perquè el cervell neandertal, s'ha de definir. El cervell neandertal ha de tenir alguna cosa especial, que el diferencii substancialment del nostre (sinó, no tindria gràcia!), el dels humans moderns. Ja sigui alguna deficiència, alguna falta de lobulació, algun patró de connectivitat diferent, però alguna cosa hi ha d'haver.

Aquest cop, el que ha cridat l'atenció d'Antonio Rosas no ha estat pas la menor mida dels lòbuls prefrontals (rumor que corre des de fa temps en certes pàgines web d'actualització dubtosa) ni tampoc la major àrea de les zones responsables de la percepció auditiva i visual, ni tant sols alguna petita descompensació del cerebel que suggereixi que caminaven com un borratxo, quan en realitat tot plegat era una adaptació per caçar més eficaçment a curta distància (darwinistes...) sinó l'assimetria.

A nivell introductori, direm que el cervell està dividit en dos hemisferis: el dret, i l'esquerre. Les funcions no són del tot clares, però sembla que aquesta simetria hauria estat clau perquè apareguessin els conceptes "dretà" i "esquerrà", ben desconeguts entre els nostres cosins bonobos.



L'equip d'Antonio Rosas ha reconstruït el cervell de 3 individus neandertals del Sidrón, datats en uns 50.000 anys, fent un motlle a partir dels seus cranis (per a l'explicació detallada veure el documental "Neandertal - BBC (2005)", i ha estudiat aquests motlles de silicona on hi queden marcats els lòbuls, protuberàncies i depressions del que un bon dia va ser un cervell neandertal.

Una de les característiques que ha cridat més l'atenció és precisament que l'assimetria "era molt més marcada que en els humans actuals" i que el cervell neandertal "presenta unes característiques pròpies". Particularment, el drenatge (és a dir, els vasos sanguinis) que irrigaven el cervell neandertal no mostren una confluència clara entre els dos hemisferis, sinó certa assimetria, sent l'hemisferi dret el més irrigat; el patró de drenatge cerebral estaria relacionat amb les proporcions relatives i la configuració tridimensional del cervell (...).

I què pot voler dir això? Que el drenatge del cervell neandertal fos més assimètric que el nostre, tenia alguna relació amb les seves capacitats? De ben segur que, si aquest drenatge era comú per tots els neandertals [només s'ha estudiat en 3 sidronencs] algun avantatge els devia suposar, tot i que ens sigui desconegut.



Sigui com sigui, no està bé pensar en termes de millor o pitjor. Els cervells d'homes i dones també són diferents, i no obstant això ningú no s'atreveix a afirmar que un sexe sigui més intel·ligent o més capaç que l'altre. Potser hauriem d'entendre aquesta assimetria com que el cervell dels humans moderns tenia totes les àrees més ben connectades, mentre que en el neandertal cada part feia la seva funció més independentment de la resta, amb els avantatges i inconvenients que això pugui comportar.

Font:

http://paleorama.wordpress.com/2011/11/07/el-cerebro-neandertal-era-mas-asimetrico-que-el-del-homo-sapiens/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada