dilluns, 10 de gener del 2011

Fa un milió d'anys tampoc no sabien fer pel·lícules!

La superproducció One Million Years B.C, estrenada l'any 1966, ja compta amb una pila d'anys a les espatlles, i un gruix considerable de pols que es deu haver acumulat a les cintes de tots i cada un dels habitans d'aquest planeta que la van anar a comprar en el seu moment.



Tant cert és que sembla que hagi passat un milió d'anys des que el director la va dirigir com que la pel·lícula és més dolenta que la maionesa caducada (ho sento, no m'agrada gens). La única cosa que es pot rescatar d'aquesta pel·lícula, és precisament allò que la caracteritza: la imatge de l'home prehistòric, com ha anat canviant des que existeixen els cinemes.

Si bé ara els neandertals són éssers sensibles, potser una mica lletjots i plens de polls, però amb un cor molt gran, perdonavides, humans, etc, que de tant etc i etc i ecs que hi ha, una princesa moreneta amb la barbeta molt punxeguda se n'enamora perdudament, fa 50 anys els neandertals (i qualsevol homínid prehistòric) eren, abans de res, morenos. Sí, tal com ho llegiu. Tota la tribu era morena; això potser d'entrada no crida l'atenció, excepte quan es contrasta amb les perruques rosses que porten els de la tribu "avançada", TOTS.



La tribu "avançada", on hi viu La Rossa, de la qual l'ésser moreno se n'enamorarà. I dic ésser, perquè la conducta de la tribu Pèls-Negres no té nom: es barallen per qualsevol ximpleria, caminen geperuts amb cara de ??? res del que fan no té cap sentit, i el més fort de tot: quan un dels membres del grup es troba en perill i demana ajuda, els Pèls-Negres el que fan es girar cua i tocar el dos, davant l'assertivitat del seu cap que fa "nyèèèè" que vol dir més o menys "que ningú no s'atreveixi a ajudar-lo!". Brutalitat en el sentit ampli de la paraula, però heredada de qui, si mai cap director de pel·lícula no ha conegut cap home prehistòric de fa un milió d'anys?

Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que incorporen dinosaures (què bonic!) de cartró, evidentment. Tyrannosaurus rex i un Archeopteryx, tots dos extingits fa 65 milions d'anys. A veure... 65 milions -1 milió = 64 bastonades al cul del director. La moda de posar dinousares a les pel·lícules d'homes prehistòrics és un record del qual no ens n'hem pogut desfer, i encara a molts de llocs veiem els neandertals lluitant contra un llangardaix gegant afamat. S'ha de reconèixer que els efectes especials (si se'n pot dir així) del dinosaure de cartró són millors que els que aparixen a AO, el darrer pardal, però això tampoc no farà que de cop i volta em torni addicta a la maionesa caducada.



Després dels dinosaures, també hi ha una sèrie d'erupcions volcàniques i terratrèmols que serveixen per fer bellugar els pits de La Rossa. Aquest personatge, en contra de tot el que ens pugui dir el registre fòssil, porta els cabells planxats, les cames depilades i un escot perfecte que ensenya ara sí ara també davant la càmera. El 50% de la pel·lícula podria servir per omplir les pàgines d'alguna revista com ara el PlayBoy o el QUO, dirigides a un públic amb unes mans molt llargues: plànols i més plànols de La Rossa banyant-se en un llac i fent moure les cames, més plànols de La Rossa ensenyant l'escot, uns altres plànols més de La Rossa prenent el sol, encara més plànols de La Rossa pujant muntanyes corrents escapant-se d'un terriiiiiible terratrèmol... però d'aquí no passa. A diferència d'AO, el darrer pardal i a la Guerre, fa un milió d'anys encara no havien arribat tant lluny.

El morenet evidentment només pensa en la seva Rossa i no la vol deixar escapar en cap moment, normal, amb l'escot que té...! Però abans ha de fer la Demostració de Força, ha de vèncer el llangardaix de dents grosses, cosa que evidentment, fa.



I què anava a dir? Diria que res més, ja no hi ha res més a dir. És una pel·lícula que va bé per fer una mica d'Història més que no pas de prehistòria, on s'hi reflecteixen molts dels moments de l'època, amb racisme inclòs. Gràcies a aquesta pel·lícula podem saber com han canviat les coses des de fa 50 anys, i el que encara poden arribar a canviar: quin aspecte tindran els neandertals d'aquí 100 anys? Com els representaran? Les nostres pel·lícules sobre homes prehistòrics tindran el mateix gust que la maionesa caducada, per a la gent del segle XXII? També hi haurà Maria Lluïses que es dedicaran a criticar-les als seus blogs? Esperem que sí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada