dilluns, 20 de desembre del 2010

Així va viure i va morir una família neandertal (El Sidrón, 42.000 a.C.)

El moment que tots esperàvem impacientment ja ha arribat: tenim notícies fresques dels neandertals!! I aquest cop provenen del jaciment asturià d'El Sidrón, que com sabem s'ha convertit en una icona del món neandertal.



El protagonista aquest cop torna a ser l'ADN, analitzat per l'equip del reconegut genetista Carles Lalueza, que ha extret l'ADNmt dels neandertals trobats en aquell jaciment, i que... ¡sorpresa! han resultat ser una família, encara que no massa feliç.

El que explicaré a continuació són detalls de la vida d'aquesta família, que s'han pogut deduïr gràcies a l'ADN i a l'estat dels fòssils; no serà pas una història d'aquelles amb flors i violes que sovint surten a les pel·lícules sobre homes prehistòrics; ja sé que és molt bonic imaginar-se la prehistòria com un paradís poblat per neandertals que dediquen el seu temps a recollir plantes medicinals i explicar històries a la vora del foc, però el més probable és que tot això no tingui res a veure amb la realitat neandertal. Sí, aquesta és una història de Sang i Fetge, o sigui que si aquest gènere d'històries no us va massa, us aconsello que abans us mireu alguna seqüela tipus Scream o pel·lícules d'aquestes amb molts ganivets i sang, per anar-vos-hi acostumant.

Primer de tot presentarem els 12 membres de la família Sidrón, que si les deduccions d'en Carles són certes, van perdre la vida el mateix dia i a la mateixa hora:



-3 adults de més de 25 anys, dues dones i un home
-3 adults joves d'entre 20 i 25 anys, dos homes i una dona
-3 adolescents d'entre 12 i 15 anys
-3 infants d'entre 2 i 9 anys.

Aquesta unitat familiar formaria segurament un clan, que un bon dia va ser atacat ferotgement. Però abans de passar a l'acció, centrem-nos una mica més en les complexes relacions de parentiu dins de la societat neandertal.

De tots aquests individus se n'ha extret i analitzat el cromosoma Y i l'ADNmt, que han ajudat a clarificar el sexe dels individus i els lligams entre ells. Com sabem, l'ADNmt s'hereda només per via materna, de manera que es pot saber si tots aquells individus eren fills de la mateixa mare, o si pel contrari, provenien de mares diferents, que un bon dia es van incorporar al clan. S'ha vist que els homes comparteixen el mateix ADNmt, però no les dones, que semblen provenir d'altres clans. S'han identificat 3 llinatges d'ADNmt diferents; set individus pertanyien al mateix, uns altres 4 a un segon, i el que fa dotze al tercer.

Una possible explicació seria que dos dels infants serien fills d'una de les dones, que els va parir amb un intèrval de temps d'uns 3 anys, i l'altre infant d'una altra femella. Hi ha una femella sense cap parentiu dins del grup.



Quin embolic! Els lligams entre els clans neandertals eren molt estrets, cosa que afavoria la consanguinitat, és a dir, l'aparellament entre membres de la mateixa família. La consanguinitat no és massa desitjable, perquè els fills poden heredar mutacions malicioses dels pares, amb una freqüència més alta que no pas si provenen d'individus no relacionats. Aquest fenòmen és un problema, no només pels neandertals, sinó per qualsevol espècie de mamífer; per intentar sol·lucionar aquest problema, no hi havia res millor que celebrar festes del Dia del Mamut i convidar-hi tots els clans de la rodalia, per tal de pescar alguna noia neandertal i portar-la a casa.

No era ben bé així, però més o menys. I dic noies, perquè sembla ser que el sexe que més es movia dins de les societats neandertals era el femení, una idea que venia representada al documental "Neandertal" del 2001, encara que moltes vegades haurem sentit dir, encara no sé perquè, que els neandertals tenien una societat matriarcal, és a dir, les dones eren les qui tallaven el bacallà.

Doncs ara sembla que l'ADNmt ho desmenteix: les dones neandertals no només no tallaven el bacallà, sinó que eren bescanviades com si fossin una simple mercaderia (o raptades a la força) entre diferents clans i obligades a romandre en un nou clan i dedicar-se tota la vida a les pràctiques de la bona mare neandertal, els agradés o no.
Aquesta estratègia per evitar la consanguinitat es troba en moltes espècies de primats, com ara la nostra, i es denomina "patrilocalitat". Un 70% de les societats humanes actuals practiquen aquest sistema, en què és la dona qui es desplaça cap a la casa de l'home, o sigui que no tenim cap dret a categoritzar els neandertals de masclistes.

I ara sí, ha vingut el moment de l'action: com va morir aquesta família neandertal!?



Evidentment, com amb tot el que va passar fa més de 40.000 anys, hi ha diverses hipòtesis. La que té més pes és la que diu que el clan va ser atacat ferotgement, assassinat sense pietat, en la seva totalitat o quasi totalitat (no sabem si hi havia més membres dins de la família, però és possible) esquarterat, devorat, i abandonat allà mateix, fins que al cap d'un temps el terreny on descansaven en pau, es van enfonsar i van anar a parar al fons de la cova, en una galeria anomenada "l'Osario" on es van descobrir els fòssils per primer cop, i ja se n'han recuperat 1.800 fragments que pertanyen a almenys 12 individus.

I no, no va ser cap lleó qui va atacar aquesta indenfensa família, sinó algú amb uns objectius molt clars i que portava unes bones eines per extreu-re'n la carn i òrgans interns, i fer-se'n un bon... entrepà. Tal com us deia: sang i fetge (neandertal).

És possible que els del clan morissin d'una altra manera, per exemple d'alguna malaltia contagiosa, però el fet que es trobessin tots junts i en una disposició determinada, fa pensar que van morir simultàniament.

Si ho pensem, ens pot semblar terrible: qui pot fer una cosa així, com és atacar una família amb nens petits, matar-los tots i cruspir-se'ls? No negaré que em costarà molt oblidar aquesta família i el seu final tant acarnissat, semblant a alguna d'aquelles pel·lícules d'en Quentin Tarantino; cal no oblidar que encara que les morts violentes i el canibalisme estiguin àmpliament documentats en neandertals, aquests també ho estan durant el neolític, i fins i tot en èpoques recents, i que consti que aquells neandertals segurament van matar per obtenir aliment, que això no és sempre així en l'actualitat, que es pot arribar a matar simplement per plaer o per defensar uns ideals.



En conclusió, tot aquest magnífic estudi de l'ADNmt de la família del Sidrón, que ha estat publicat al PNAS i del qual en sentirem parlar molt durant els pròxims dies, ens ha obert una petita escletxa per on podem espiar aquells formidables caçadors, encara que el que veiem no sempre ens resultarà agradable. Els neandertals estan disposats a explicar-nos la seva veritat, però com sabem, qui diu les veritats, perd les amistats.

Estem preparats per sentir les veritats neandertals sense haver de renunciar a la seva amistat?


FONT:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/genes/desvelan/parentesco/familia/neandertal/elpepusoc/20101220elpepusoc_9/Tes

4 comentaris:

  1. Importante noticia!!

    A mi me ha impresionado.

    La verdad es que una familia entera que ha fallecido en el mismo momento...y con marcas de canibalismo impresiona a simple vista...

    Pero hay que sacar algunas conclusiones del artículo, o más bien hipótesis.

    Podemos estar ante una rivalidad entre clanes?O llamarlo de otra forma, ¿guerra? Es interesante la opinión de John Hawks en su blog.

    Si es así, el canibalismo puede ser de tipo ritual, "para adquirir la fortaleza del enemigo".

    Otra conclusión interesante puede ser desterrar la idea de que los neandertales no interactuaban a menudo con los distintos clanes; esto cambia un poco la idea, ya que el intercambiar mujeres para no caer en la endogamia debió ser algo habitual; y si como dice Antonio Rosas, el intercambio era premeditado aprovechando grandes partidas de caza en común, estamos ante unas redes sociales más o menos establecidas.

    ResponElimina
  2. És un esdeveniment que en cas de ser cert, em sembla terrible, perquè hi van morir nens de 2 anys i tot, però bé, sempre hem de tenir en compte que ells no tenien les mateixes "normes" morals que nosaltres, i potser la única norma que coneixien era que només sobrevivien aquells que no tenien "manies" amb el menjar.

    En qualsevol cas, queda clar que els neandertals no eren tant pacífics com alguns han volgut veure, i que sabien mostrar el seu cantó fosc molt bé quan convenia.

    Ara falta saber com es prendran la notícia els de la premsa internacional, potser es tornaran a rescatar les idees (i dibuixos) que estaven tant de moda a principis del segle passat.

    Els motius d'aquest canibalisme són desconeguts de moment (gastronòmic, venjança, ritual...) però no deixa d'impressionar, una història que recorda la de la matança de Texas.

    Al blog d'en Hawks hi he llegit que desgraciadament sembla que no podran extreure massa ADN nuclear d'aquests individus, és una mala notícia, perquè en cas de ser certa voldria dir que Lalueza no podria començar el "Projecte de Diversitat Neandertal".

    Alguna cosa positiva ha tingut aquesta notícia, i és que com has dit, podem investigar el comportament de les societats neandertals que fins ara ens era gairebé desconegut.

    ResponElimina
  3. Desgraciadamente la noticia invita mucho al sensacionalismo para aquellos que quieran vender sin profundizar en los neandertales.Espero que la prensa internacional trate la noticia de la forma más científica posible, ya que para las personas que se quieran iniciar en la prehistoria no ayuda que se vuelva a la imagen de los neandertales del siglo pasado.

    Además, siempre quedan otras posibilidades, quizás murieron por alguna catástrofe natural, y el resto del grupo o quien sea, en una época de carestía no tuvo otra elección que "alimentarse". No creo que haga falta recordar que en nuestra especie tenemos casos de canibalismo muy bien documentados a lo largo de la historia, incluso en el siglo XX.

    Tengo la sensación de que todavía queda mucho por descubrir en la trayectoria de los seres hunmanos, de las distintas especies, que han habitado el planeta.

    Por cierto, ¿se sabe algo del fósil de Denisova?. No he vuelto a escuchar nada al respecto.

    ResponElimina
  4. "Desgraciadamente la noticia invita mucho al sensacionalismo para aquellos que quieran vender sin profundizar en los neandertales.Espero que la prensa internacional trate la noticia de la forma más científica posible, ya que para las personas que se quieran iniciar en la prehistoria no ayuda que se vuelva a la imagen de los neandertales del siglo pasado."

    En la majoria de casos la premsa no hi ajuda massa, més aviat tot al contrari. La majoria de premsa només busca atraure l'atenció del lector amb titulars sensacionalistes.

    "Además, siempre quedan otras posibilidades, quizás murieron por alguna catástrofe natural, y el resto del grupo o quien sea, en una época de carestía no tuvo otra elección que "alimentarse". No creo que haga falta recordar que en nuestra especie tenemos casos de canibalismo muy bien documentados a lo largo de la historia, incluso en el siglo XX."

    Hi ha molts casos documentats de canibalisme durant el neolític. La possibilitat que planteges és possible, caldria analitzar millor els cadàvers per veure de què van morir. De totes maneres aquesta catàstrofe natural hauria d'haver estat molt localitzada si tots van morir al mateix lloc (potser els va caure un allau de pedres a sobre, o hi va haver un terratrèmol?).

    "Por cierto, ¿se sabe algo del fósil de Denisova?. No he vuelto a escuchar nada al respecto. "

    De moment no, però vaig enviar un e-mail a Carles Lalueza i em va dir que aviat en tindriem novetats (possiblement aquest dijous) o sigui que estiguem atents, que els regals nadalencs encara no s'han acabat :D

    ResponElimina