dimecres, 17 de novembre del 2010

La moda neandertal: viu al màxim, mor de jove.

No és que la informació que ens ha arribat sobre els neander durant les darreres 3 setmanes sigui de massa nivell (uns dits que augmentaven el nivell de còpules extramaritals, el roquer de 60 anys que al·lucina amb la marihuana, etc) però el cas és que ens en van arribant; la última notícia que ja ha omplert les pàgines dels diaris de mig món, no només ens indica que els neandertals gaudeixen d'un nivell de celebritat comparable al de les estrelles de Hollygut, sinó que a més a més, tracta de la maduració neandertal. En altres paraules: a quina edat els començaven a sortir pèls a sota les aixelles (i a d'altres llocs).



No és la primera vegada que l'aparició de pèls a sota de les aixelles neandertals porta de cul a mitja comunitat antropològica; de fet, ja n'han aparegut molts altres estudis, uns quants a favor d'una maduració precoç dels neandertals, que assolirien la maduresa als 16 anys (enfront dels 18 dels moderns) i d'altres que ho desmentien.

Un nou estudi publicat a la PNAS i signat entre d'altres per Tanya Smith, de la Universtitat de Harvard, ha consistit en ideealitzar les dents d'uns quants infants neandertals: agafar-les amb molta cura, observar-les detalladament les hores que calguin, netejar-les, eixugar-les, i si cal, petonejar-les per tal de descobrir com anaven d'hormones els nostres protagonistes.

Les dents són com el tronc d'un arbre, diu la Tanya: porten imprès el dia del naixement, i això permet datar amb gran precisió l'edat dels fòssils. Caram tu, això si que no ho sabia. Ara ve quan m'arrepenjo a la cadira, encenc la música i em frego la panxa. Continuem: la Tanya ens recorda, com ja sabem, que els humans ens caracteritzem per una infància llarga i una maduració relativament lenta respecte la resta de primats. Ara ens cal saber on cauen els neandertals: si entremig dels moderns i dels ximpanzés, amb els moderns, o en un punt suspès en l'espai.



Comparant les dents de neandertals juvenils, humans moderns juvenils de fa 90-100.000 anys i humans moderns actuals, la professora Smith ha arribat a la conclusió que el desenvolupament neandertal era més "ràpid" i que per tant, l'estratègia de madurar més lentament es va desenvolupar fa relativament poc.

Ara vindrà tota la càrrega emocional afegida a aquesta publicació, i que com és habitual, no s'ha fet pregar:

-Els neandertals maduraven més ràpid, per tant, això era una diferència significativa, que de ben segur va tenir conseqüències importants a l'hora de decidir qui era el vencedor.
-Madurar més lent hauria permès que els moderns poguessin aprendre més coneixements abans d'arribar a l'edat adulta.
-Els moderns i neandertals es diferenciaven perquè els primers "vivien lentament i morien vells" mentre que els últims "vivien al màxim i morien joves".
-Aquesta difèrencia tant important hauria jugat a favor dels moderns, que es poden coronar com a "l'espècie més exitosa del planeta" -Tanya Smith dixit.

Caldrà comparar aquest estudi amb els que en analitzar les dentetes, no trobaven diferències importants entre aquests dos grups, i amb un de molt recent que deia que encara que durant els primers anys de vida els neandertals potser creixien més ràpid, arribaven més tard a l'edat adulta, perquè el seu cervell era més gran, i això requeria més temps.
Però és clar, com sempre va millor tirar pel dret i col·locar els neandertals a l'esglaó perdut entre el simi i l'home. Si nosaltres som aquí i ells no és perquè tenien alguna inferioritat, i ves per on, això de la maduració ràpida va com l'anell al dit.



Mira que en són de repelents els modernets amb les seves conclusions aferrissades, sempre hi han de trobar inferioritats, exitositat i lluita per la supervivència a tot arreu, quan seria molt més fàcil deixar-se encarmelar per la visió i l'olor d'una aixella neandertal ben madura (NOOO no malpenseu, és que em trobo en època d'examens i necessito pensar en alguna cosa relaxant).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada