diumenge, 17 d’octubre del 2010

Com s'ho feien els enterramorts neandertals?



Jonathan Reeves és un antropoarqueòleg novaiorquí disposat a tot per tal de comprendre els detalls d'un enterrament neandertal.
Fins ara, tot el que s'ha dit sobre els enterraments neandertals eren especulacions basades en l'observació (i en molts casos, els prejudicis). Reeves ens vol demostrar que és molt millor agafar el pic i la pala i començar a gratar la terra.
Encara millor que el pic i la pala, és fer-ho amb les mateixes eines que els nostres herois de la prehistòria. Potser no estareu d'acord amb què una destral de pedra vagi millor per fer un forat d'uns 10 metres cúbics que una pala, però el que no em podeu negar és que per comprendre com es feia un enterrament neandertal, sempre anirà molt millor utilitzar les eines neandertals, i si és possible, de la mateixa manera que ho feien els seus propietaris fa més de 60.000 anys.
De vegades per ser un bon arqueòleg i endinsar-nos dins del món neandertal no sempre va bé utilitzar el mètode més ràpid i precís, sinó el mètode que feien servir els nostres protagonistes.

I doncs, què ha descobert Reeves, amb les ungles plenes de sorra i les mans embutllofades? Aquí van les seves paraules:

" Volia saber exactament quant de temps es trigava per enterrar un d'aquells individus. La feina podia ser feta per una persona, o bé es necessitava més gent? He volgut posar un número de persones realista per fer un enterrament d'aquests. La segona cosa que he esbrinat és si aquest nombre de persones es correspon amb tot allò que sabem sobre l'estil de vida dels neandertals. "



Reeves ha encomanat expressament destrals de pedra amb la mateixa forma i mida d'aquelles que feien servir els neandertals per fer el forat. Aquestes destrals de pedra tenien la sort o la desgràcia de ser multitasca: els neander tant les feien servir per tallar la carn o tractar les pells d'animals, com per excavar.
A més a més de les destrals, també cal remoure la terra amb les mans. Tot plegat és força esgotador, segons Reeves, que ens ho explica mig esbufegant:

"Tinc els braços molt cansats, i una butllofa a la mà, d'aguantar la destral. La primera vegada, vaig necessitar una hora i mitja. El que crec és que els neandertals realment tenien una intenció clara de voler fer-ho, fins i tot si la única cosa que buscaven era cobrir el cos perquè no hi anessin les bèsties. Es demora molt de temps enterrant un mort d'aquesta manera per a un caçador-recol·lector, i hi ha altres maneres per desfer-se del cos, més pràctiques "

Descansa Jonathan, descansa, que has fet una bona feina. Ara cal posar les peces en ordre i aclarir els motius que tenien els neander per enterrar els morts d'aquesta manera, quan tots sabem que a les coves, on s'hi han trobat la majoria d'enterraments, només hi anaven ocasionalment, a menjar i a dormir, i que bona part del dia se la passaven a fora:

"No puc afirmar si creien en la vida després de la mort, però definitivament hi havia un component social en tot això, és com si el grup volgués demostrar que la persona enterrada era una pèrdua important per tots ells. Els enterraments ens dónen pistes de la connexió que tenia el mort amb la resta del grup "



Com que alguns neandertals s'han trobat a l'aire lliure, és a dir, que no van ser enterrats per ningú, és posible que només alguns membres del grup tinguessin el privilegi de rebre un enterrament com cal. Amb les investigacions de J.Reeves no podem afirmar quin tipus de simbolisme tenien els neandertals, ni si creien en el més enllà. Del que en podem estar segurs, és que amb flors o en sense, era una feinada fer un enterrament, que per l'esforç i el temps exigits probablement hi participava més d'una persona del grup, i que per tot això, els neandertals mostraven un gest de respecte i consideració cap a la persona morta.

L'era de l'observació s'ha acabat; ara comença l'era de "sigues tu mateix el neandertal".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada