diumenge, 11 de juliol del 2010

Coses que un neandertal no podria dir mai: la meva filla és tant bonica com una flor, el meu fill és valent com un lleó.

Dues frases metafòriques que em van quedar gravades al cervell després de llegir l'entrevista que Eduard Punset va fer a Steven Mithen al documental "Redes: el canto del neandertal", de l'any 2004.

Mithen és conegut sobretot per la publicació d'un llibre que porta de títol "The singing Neanderthals", i que proposa un model alternatiu de comunicació: el cant. Segons ell, els neandertals encara no havien dissociat el cant de la parla, i enlloc de parlar, cantaven. No sabem com ha arribat a aquestes conclusions, en Mithen. Ben segur que ho explica al seu llibre. Perquè aquesta sentència "no podien parlar com nosaltres" no sigui tant ofensiva pels neandertals, que evidentment queden en molt mala posició respecte els sapientíssims, Mithen ho tapa tot amb guarniments empalagats de paraules romàntiques: aquells neandertals que sempre els haviem fet unes bèsties ferotges, ara resulta que havien de tenir, és clar, una veu molt musical, com uns sopranos, i això ja no fa per una bèstia.
I és clar, Mithen no només sabia com parlàven, sinó que fins i tot ha pogut descobrir què podien dir i què no.
A l'entrevista amb Eduard Punset, Mithen va afirmar que un neandertal no podria arribar a dir mai coses com ara "la meva filla és tant bonica com una flor" o bé "el meu fill és tant valent com un lleó", perquè implica poder establir un vincle entre dues entitats diferents, cosa que, evidentment, no podien fer.
Encara hi ha més coses: la capacitat de crear metàfores va ser molt important a la nostra societat [la sapientíssima, se sobreentén] pel desenvolupament de la ciència, l'art i la religió.
Per tant, si els neandertals no podien fer metàfores amb el llenguatge, tampoc no haurien arribat a tenir mai ni ciència, ni religió, ni art.

Una afirmació així sembla molt... ferotge. Els neandertals tallaven arbres, caçaven hervíbors gegants, curaven els malalts amb remeis medicinals, van inventar la cola d'enganxar, etc. Tot això implica una mena de ciència, crec. A més a més, també tenien una mena d'art: fa poc s'ha sabut que s'adornaven el cos amb petxines que pintaven, es va trobar una cara a prop del riu Loire, a França, i fins i tot hi ha evidències de Venus paleolítiques de fa 500.000 anys. També cal tenir en compte que l'art no va començar a manifestar-se de manera notable fins en fa menys de 40.000, per tant, és correcte classificar els neandertals de retardats, i els moderns de fa 100.000 anys no?
Els neandertals també practicaven enterraments, possiblement acompanyats d'algun tipus de ritual, i al llibre Una humanitat extingida s'hi explica que podien haver tingut veneració pels ossos i mamuts, que sembla que caçaven menys que altres animals.
Però es clar, tot això només són supersticions, si hem de fer cas de la teoria d'en Mithen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada