Perdoneu el meu mal vocabulari, el cert és que no he trobat cap paraula que descrigui millor la feina d'un tal John Gurche, reconegut paleoartista que ja ha reconstruït uns quants neandertals. Feu un cop d'ull a la seva pàgina, val la pena:
www.gurche.com
Aquesta vegada li ha tocat el torn a la Ferrassia, de 70.000 anys. El resultat, de tant satisfactori, ha anat a parar al Museu Natural de Washington, acabat d'estrenar i centrat de ple en la història de la humanitat.www.gurche.com
Gurche també ha reconstruit altres hominids i no tant homínids, però centrem-nos en el neandertal: el paleoartista creu que tenien una ment complexa, com la nostra, perquè entre moltes altres coses, enterraven els morts i es guarnien el cos.
Ara que ens comencem a habituar a les reconstruccions neandertals amb un mínim de qualitat -se sobreentén, sense prejudicis- la d'en Gurche no sembla res de l'altre món, però hi ha un detallet que m'ha cridat l'atenció: la cua de cavall. És ben probable que aquells ferotges caçadors es recollíssin els cabells, perquè al cap i a la fi, en aquella època els barbers encara no existien i per caçar mamuts no va bé anar amb grenyes davant dels ulls, oi?
Tornant a aquell vell experiment de ficar un neandertal dins del metro, o al mig d'alguna avinguda de Nova York per veure si els moderns es girarien o no, Gurche sembla que es decanta pel "NO" amb aquesta cara, que a molts ens resulta força familiar.
Molt bé, Gurche! La única cosa que li falta al nostre vell conegut és el parlar: que la gent del museu se'l mirés i ell els respongués: Hola, què tal?
Uo m'agrada molt, no només pel neandertal, sinó també per les reconstruccions dels australopitecs, gràcies!
ResponElimina