dijous, 4 de febrer del 2010

Neandertal (segona part)

La segona part d’aquest documental tracta de l’extinció dels neandertals: no és que una força sobrenatural se’ls emportés a l’altre barri de cop i volta, sinó que se’ns vol mostrar que va ser tot un seguit de factors, que combinats tots alhora van posar les coses molt magres als nostres protagonistes.


Potser el principal factor o culpable de la seva extinció va ser l’entrada de nous personatges en escena, que tot seguit descriurem: en el documental ens apareixen tres homes més aviat alts, prims i força morenos de pell, tots ben vestits i maquillats al que sembla ser l’última moda del Paleolític Superior; tenen les dents blanquíssimes i van armats amb llances ben afilades, però la seva característica més destacada és que: SÓN CALBS!!!!!! Sí senyor, tenen el cap completament pelat. Entre això i la depilació camal i braçal dels neandertals un ja no sap què pensar: hi havia màquines d’afeitar a la prehistòria? S’arrecaven els pèls un per un? O bé era alguna crema preparada a partir de plantes silvestres? Segurament no ho sabrem mai…
Al documental aquests tres individus (per cert, on són les seves dones i criatures?) són anomenats de diferents maneres: Homo sapiens sapiens, homes de cromanyó, humans anatòmicament moderns… com que no tinc ganes d’embrutar el teclat de suor mentre escrigui els seus noms cada vegada que em vulgui referir a ells, en faré una retallada a semblança del que han fet ells amb els seus cabells i els anomenaré C1, C2 i C3 (que són abreviatures de Calb 1, Calb 2 i Calb 3, respectivament). C1 serà el que tindrà el paper més destacat de tots tres.

Però tornem a la cova: el temps ha passat i la noia segrestada està esperant un fill. El nen petit ha desaparegut (possiblement per donar aquest aire de destí fatal que els espera). El germà petit està enfeinat copiant: i què copia? Doncs una dent que ha caigut del collaret que portava en C1, durant la primera presa de contacte. I és aquí on se’ns fa una petita revelació: després de repetir i repetir les mateixes eines durant centenars de milers d’anys, sembla que fa 35000 anys, coincidint amb l’arribada dels Cs, la tecnologia dels neandertals va començar a canviar (l’anomenat aurinyacià); s’han plantejat diverses hipòtesis; el documental creu que la més probable es que els neandertals no van inventar aquesta nova tecnologia, sinó que la van copiar (o robar!) dels Cs, perquè d’altra manera, això implicava una revolució en l’estructura del seu cervell en massa poc temps.

Al cap de poc temps (de pocs minuts de cinta), presenciem un dolorós part neandertal. Però el nounat no té possiblitats de sobreviure l’hivern (o això pensa la femella dominant) i decideix posar fi a la seva existència. Com a resposta, la seva mare només fa un gest de malestar, i la resta dels membres del clan (entre els quals hi deu haver el pare), ni s’ha immutat. Tot just una mica freds, aquests neandertals.

C1 i els seus dos companys d’equip són uns nois espavilats i molt oportunistes; saben que en aquestes terres on la teca va escassa, hi ha un rival que cal tombar.
Com a resposta a això, els tres decideixen preparar una emboscada al germà gran mentre passeja tot xino-xano.
Per sort o per desgràcia, C1 és un as de la llança, i entre crits i corredisses, el germà gran resulta ferit de mort d’un cop de llança que li perfora el pulmó (aaaaaghhhh).
Com és de preveure, aquest, que feia de cap del clan, mor al cap de poc, malgrat els esforços dels seus per revifar-lo.

Els nostres intel•ligents i forts neandertals sembla que no ho eren tant, doncs, i el marge que tenen per reaccionar va disminuint a mesura que l’hivern avança, i a més a més ara tenen competència: de cop i volta, es troben que tot els va cap a pitjor: després de la mort del germà gran, i veient que el lloc on vivien ja no és segur, el petit grup decideix abandonar el seu refugi. Pel camí, la noia, veient que el futur del clan és molt negre, decideix abandonar-los i retorna a la cova, ara ocupada pels Cs. Per si això no fos prou, a l’avi li arriba l’hora d’abandonar aquest món poc després (amb només 40 anyets!).
Però tranquils! Entre tanta negror ve una mica d’alegria, o el que és el mateix: l’escena porno del documental. De porno no en té gaire, de fet és més insípida que res, però després de tres morts seguides, va bé canviar una mica de tema; i és aquí on C1 ens farà una demostració magistral de com era el sexe a la prehistòria: la noia ha estat acollida i ara menja deseperadament en un racó de la cova. Amb la poca feina i el fred que fa, C1 té ganes de posar l’òrgan reproductor en remull; C2 comença a tocar amb gràcia un tam-tam, i C1, sense dir ni piu s’acosta a la noia… pel darrere, i entre grunys, i ella que no deixa de menjar en cap moment, jo em faig una pregunta: amb les grenyes a la cara, la molsa que té a les dents i tapada amb 4-5 capes de pells com va, que com ha sabut en C1 que era femella i no mascle (ara que, potser li era igual…).

I ja hem arribat al final: el moment en què tot, absolutament tot queda penjat: no sabem què ha passat amb el clan, però se suposa que no duraran gaire; no se sap què passarà amb els Cs, però se suposa que perviuran fins a l’actualitat (això segur…), i ens queda la noia: la pregunta que ens plantegen els del documental és si s’haurà quedat embarassada d’en C1 (!!), i la resposta és molt aclaridora: ens diuen segurament no ho sabrem mai (guionistes….); seguidament se sent una musiqueta semblant a la que havia fet en C2 amb el tam-tam feia poc, però en rotllo discotequer, i… s’ha acabat la funció!

Valoració: 6.5. La segona part és més animada que la primera gràcies a l'aparició dels moderns i totes les escenes que se'n deriven (sexe, atacs, robatoris...) però et sents una mica desil·lusionat quan veus el paper que els ha tocat fer als neandertals: 4 miserables amb cervell de mosquit que la única cosa que saben fer és jeure a la cova i fugir perquè no saben com enfrontar el perill, i que estan condemnats a l'extinció des del primer moment. Deixant de banda si això va ser veritat o no, cal tenir en compte que el documental és del 2001, i que hem evolucionat molt des de llavors, en la manera de tractar els neander.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada